Ignacio Evangelista, After Schengen
Colegio Mayor Rector Peset
Plaza Horno San Nicolás, 4. Valencia
A Europa han mort 40 milions de persones. Però la comoditat de travessar les fronteres sense papers ha fet oblidar tot això (Umberto Eco, 2013)
La immigració, ha estat arrel les revoltes a Síria, un tema candent. Els refugiats, han sigut protagonites en les polítiques europees, des de l’èxode massiu als que s’han vist advocats.
La sèrie “After Schengen” mostra antics passos fronterers entre diversos estats de la Unió Europea. Així doncs, mirem al passat que sembla tan llunyà arrel el tractat Schenge, que va fer que la majoria dels passos quedaren abandonats i en desús.
Així doncs, la sèrie ens convida de forma directa, a reflexionar -coincidint amb el moment àlgid en el qual l’acció de la Unió Europea front a aquest èxode, està sent qüestionada-. Aquests espais, anteriorment, han delimitat els territoris i han suposat per als europues, un lloc de control en el qual havien de detindre’s i mostrar la documentació.
Avui en dia, es poden veure, com a espais abandonats. Fora de l’ús i el temps en que van ser concebuts, avui en dia tan sols són una boira que reprimia la lliure circulació de les persones. Hem de remmarcar que els passos fronterers, no sols són una delimitació geogràfica, sinó que també desenvolupen la funció coercitiva. Així doncs, estem davant d’una dimensió cartogràfica, d’espais amb memòria amb reminiscències històriques, econòmiques i polítiques.
Però, la delimitació en si no desapareix, en definitiva aquests vells passos fronterers han pogut ser rennovats, canviat l’ús, o fins i tot destruïts. Per tot això, d’ací a pocs anys, no hi haurà possibilitat de presenciar aquests forts símbols de la recent història europea.
Ignacio Evangelista, és un artista nascut a València aficant a Madrid. Llicenciat en Psicologia per la Universitat de València. En les sèries fotogràfiques que realitza, es mostra la relació, a vegades contradictòria, entre el natural i l’artificial, entre l’animat i l’inanimat. Malgrat les sèries entre si puguen ser prou diferents formalment, sempre subjau l’empremta d’allò humà. Les seues exposicions individuals es troben al llarg de diferents països, com els Estats Units, Alemanya, França o Espanya, i ha participat en exposicions col·lectives als Estats Units, Canadà, Alemanya, el Regne Unit i Espanya. Els seus treballs s’han vist publicat també en diversos mitjans de comunicació, dels diferents paísos esmentats.
Tenia només cinc anys quan va travessar la primera frontera, la de França i Suïssa, i el va colpir no veure la línia roja i lila que en els mapes, tan atentament escrutats i que van ser el seu primer joc, marcava el límit entre tots dos països
(Enrique Vila-Matas. Historia abreviada de la literatura portátil )
- Vinz y Ana Karina proponen en el MuVIM una reflexión existencial fragmentada en cuatro estaciones - 19 diciembre, 2024
- ‘Juegos de Bauhaus’: Taiat Dansa sumerge a la audiencia infantil del TEM en las vanguardias - 17 diciembre, 2024
- Antonio López y José Luis Alcaine, en unas jornadas sobre Víctor Erice - 13 diciembre, 2024
