Cinépoème. Poesía sonora

Actuación Cinépoème
Festival Intramurs
Plaza Viriato, Valencia
8 de noviembre 2014, a las 21:00 h.

 

Cinépoème es un proyecto que une imagen y sonido en el que colaboran dos personas: Mar Gutiérrez y Guillermo Talayero.

Mar, encargada de grabar la imagen, de montar y de mezclar en directo, tiene un proyecto paralelo individual bajo el nombre de Aquesttapluja. Guille, bajo el pseudónimo Marat, también desarrolla su trayectoria individual creando sesiones de música y haciendo sus propias canciones. Ambos tienen en común la faceta de la escritura, que aporta al proyecto las pinceladas necesarias, el concepto.

La simbiosis entre el sonido de Marat y la imagen de Aquesttaluja adopta un tono dinámico donde el color y la forma se subordinan a los ritmos y viceversa, creando una interacción de imagen y sonido, un espectáculo en vivo. Poesía sonora.

Han actuado en lugares como Miniclub, Jerusalem Club, Pez Globo o Killing Time, y han participado en festivales de arte como el Benimaclet Confusion, Jornades Akoe o la Inauguración del Semicírculo de Bellas Artes de Valencia.

El sábado 8 de noviembre actuarán en el Festival Intramurs de Valencia (del 6 al 16 de noviembre) que tiene lugar en Ciutat Vella, presentando Valentia. En MAKMA les entrevistamos para conocer su trabajo en profundidad y para que nos hablen de su participación en Intramurs, festival por el arte valenciano y los artistas emergentes.

 

Quins formen Cinépoème i com naix aquest projecte?

Guille i Mar. Guille és Marat, i porta un camí músical amb independència de Cinépoème, i Mar fa vídeos sota el pseudònim Aquesttapluja.

El projecte arrela en una bona amistat mentre estudiàvem a l’Escola la Masia. Naix com a resultat de percepcions i dubtes molt semblants que mai no hem deixat de compartir l’un amb l’altre. I pren forma, ara fa un poc més d’un any, quan, després de vore el film ‘Emak Bakia’ de Man Ray, vam sentir que havíem de juntar-nos i fer alguna cosa. Abans, ja havíem fet treballs per separat, però és en aquest moment màgic quan pren cos.

Si tinguereu que situar-vos dins d’una disciplina artística, quina sería?

El que fem podria relacionar-se amb el vídeo-art però respectant molt aquesta disciplina… no estem segurs si allò que fem en forma part. No pretenem pertànyer a cap disciplina en concret. Fem el que ens agrada. Partint de conceptes tractem de crear atmòsferes, i  afegim elements propis de diferents disciplines, fins al moment, visuals i musicals.

Quines són les característiques que millor vos definixen?

L’exploració.

Respecte a la fase creativa, com desenvolupeu el vostre treball? En què vos inspireu?

Pel que fa a la temàtica, compartim referents que ens inspiren i ens donen idees sobre les quals treballar, tot i que podríem dir que la nostra font d’inspiració més fiable és la rutina, el dia a dia, i l’anàlisi d’altres dies.

La fase creativa no té una forma clara. Converses llargues, conèixer-nos molt i compartir l’ún amb l’altre el que anem descobrint.

Quins mitjans utilitzeu per a fer arribar el vostre treball al públic?

Internet. Facebook, vimeo, soundcloud… en realitat Internet és la forma de publicitar-nos que emprem, però no la que fa arribar al públic el producte. Insistim que el producte és efímer, momentani i, tot i els mitjans electrònics, és purament físic. És a dir, que el diàleg és viu.

Aneu a participar al Festival Intramurs aquest dissabte, què penseu d’aquests tipus de festivals y de quina forma creieu que pot beneficiar-vos?

Estem molt agraïts que a València es proposen aquest tipus de reptes. Convertir els mitjans urbans en escenaris ens ajuda a valorar i a conèixer l’entorn, a contextualitzar, i així com la llengua i la cultura, a identificar-nos en l’espai, el nostre espai. Intramurs, en particular, incideix en aquesta idea.

És una forma de compartir el que fem i donar-ho a conèixer. També ens agrada compartir cartell amb artistes d’altres branques, que admirem molt, com Òscar Briz, Carmen Gray o LUCE.

Penseu que a València hi ha interés per aquest tipus de manifestació artística lligada al vídeo-art? 

Creiem que hi ha interés, però encara és minoritari.

Als Clubs de València, cada vegada interessa més el món visual, podríem dir que s’inverteix més en aquest àmbit, com feien a Jerusalem Club, per exemple.

A més, des de la Universitat, s’investiga i s’aposta pel vídeo-art així com per altres manifestacions artístiques, ampliant el camp artístic dels estudiants. De totes formes, confiem que l’interés per aquest món i per la música electrònica original cresquen, ja que, són una foma d’expressió molt vàlida .

Existix la idea que l’artista emergent i el comisari d’exposicions treballen per camins separats, què penseu vosaltres d’açò? Com os gustaría gestionar la vostra activitat artística?

Aquesta pregunta ens queda un poc gran, ja que estem començant i no tenim l’experiència suficient per a poder contestar-la. Però, tantejant una mica el terreny i coneixent el camí d’alguns artístes, pensem que la forma de funcionar és l’autogestió, anar fent, i aprofitar les oportunitats que sen’s posen al davant, tot i que siguen molt poques.

Què teniu preparat per al festival Intramurs?

Per a Intramurs tenim preparada una sessió sobre València, anomenada ‘Valentia’. És un passeig audiovisual pels carrers de València, on juga un paper important el declivi de la mateixa. Textures, desús i arquitectures que coexisteixen en un context difícil de desxifrar. Intentem expressar què és València per a nosaltres, a què sona, com la ingerim i digerim. No acaba de ser una crítica a la política emergent, responsable del declivi de què parlem, sinó una síntesi de les sensacions que aquest aspecte i molts altres, ens fan arribar.

Quan actuem, ens agrada deixar-nos portar, i, tenint material previ per a improvisar, improvisem.

Durant l’actuació, n’hi haurà gent que no vos haurà vist mai, com os agradaría que respongueren?

Creiem que aquesta és la màgia dels festivals d’art, que el públic és compartit, i moltes voltes no sabem qui va a vore’ns, ni ells tampoc no saben què van a vore. A nosaltres també ens agrada participar de les propostes dels altres, i descobrir projectes sense tenir cap referència, només amb l’obra al davant.

En la darrera actuació al Benimaclet Confusion Festival, unes xiques al públic, van possar-se a dibuixar. Ens sentim molt bé d’haver ajudat a la seua inspiració. Ens agrada que cadascú visca Cinépoème a la seua manera. Totes les respostes ens són útils i vàlides. Ens agrada que miren, que observen, que passen desapercebuts, que s’asseguensen, que ballen, que badallen, i… que ens compren alguna samarreta.

 

Patricia García Carbonell.