LA RUTA DELS CONTACONTES

La Ruta dels Contacontes
Matí de contes
Pla de la Font. Cocentaina
19 de novembre de 2017, 11.30 h.

La torre del rellotge. Monòver
27 de novembre de 2017, 11.30 h.

Exposició ‘Els nostres monstres’
Biblioteca de Monòver.
Del 11 al 27 de novembre de 2016

Són històries que ens contaven les nostres àvies o els nostres iaios. Narracions orals en valencià que s’anomenen rondalles. La ruta dels contacontes per l’Alcoià-Comtat cada vegada guanya més adeptes. Al castell de Cocentaina,  van acudir fa poc, més de 500 persones per escoltar els relats com el de ‘Peret de Poca Por’.

Embaladits pels mòbils, els textos minimitzats, el temps que es consumeix d’una manera frenètica, els contacontes ens emparen, ens aïllen de la celeritat, i ens transporten al meravellós instant  d’escoltar relats a l’aire lliure.

Parar atenció, deixar córrer la imaginació és molt senzill, mentre ens narren les contrarietats, els entrebancs dels  protagonistes de les rondalles, enfrontats a tota classe de perills.

‘Són normalment personatges populars -comenta Francesc Gisbert- herois o heroïnes que, gràcies al seu enginy, consegueixen superar tots els problemes que tenen’.

Francesc Gisbert és escriptor, professor, i especialista en tradicions populars. Presideix la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià-Comtat i dirigeix el  projecte Llegint i Viatjant, tot un catàleg d’itineraris literaris. És l’ impulsor de ‘La ruta dels contacontes’ que es va posar en marxa ara fa tres anys. Va començar a les poblacions de Penàguila i Beniarrés  i enguany, amb el suport de la Mancomunitat de Municipis, s’han realitzat 10 rutes.

‘La idea  és organitzar una passejada pel poble que combina una part més turística, seleccionar tres punts que siguen atractius. En cada paradeta es conten un parell d’històries.

Intentem que col·laboren com a mínim dos o tres persones, perquè així es fa més dinàmic, més entretingut.

Combinem escriptors: Jordi Raül Verdú, Víctor Labrado, jo mateix. Contacontes professionals com Almudena Francés, Carles Cano; actors com Rosanna Espinós, Jordi Carbonell. També ve gent que està aprenent a contar històries’.

Els relats prenen força amb el poble com a escenari, llocs amb un particular encís. Es busca sempre una  rondalla que conserve vincles amb la localitat.

‘Anem variant.  Hi ha una vintena de rondalles entre les  d’Enric Valor, les nostres , són  les més pròpies de l’Alcoià-Comtat , que són les que usem més o que es presten més a dramatitzar-se.

El relat sempre s’ha d’adaptar. Una cosa bona de les rondalles és que estan pensades perqué cada narrador les faça seues. Respectant la línia argumental bàsica, però has de fer-les teues. Per a que tinguen més gràcia o per a que les entenga el públic de cada poble’.

Hi ha algunes rondalles que no falten en el repertori dels escriptors.

‘Jo conte molt la de ‘La masera poregosa’, Jordi Raül Verdú ‘ és molt aficionat a la de ‘ La tia Misèria’. És una dona que guanya a la mort, per això diuen per què  no s’acabarà mai la misèria al món. Com li va guanyar, no s’atreveix a emportar-se-la.Víctor Labrado conta molt la rondalla del Caro’.

Alguns relats valencians ens volen donar al final una ‘lliçó’ o ensenyament, encara que hi ha molts que són més satírics o humorístics, segons el parer de Francesc Gisbert.

La presència de públic, sobretot xiquets, és molt destacable. El 15 d’octubre es van reunir més de 500 persones en la Nit de Contes al Castell de Cocentaina. L’assistència també va ser molt nombrosa a Banyeres el 6 de novembre.

En la tardor els relats s’han traslladat al matí . Els pròxims són el dia  19 de novembre a Cocentaina i el 27 ixen de la comarca per anar a Monòver.

‘Els xiquets de hui en dia el que passa és que no estan acostumats a que els conten històries, ho veuen en la tele. És molt important que vinguen perquè si un xiquet no s’acostuma a escoltar, després no s’acostuma a llegir ni s’acostuma a entendre res. En estes rutes que fem hi ha  xiquets que venen  i és la primera volta que algú els conta una història oral, algú diferent als pares. És un pas per iniciar-se en la lectura’.

Penàguila, un poble molt vinculat amb l’escriptor Enric Valor, s’ha consolidat com a trobada de contacontes. Les rondalles comencen a tindre més ressò en altres llocs de la comunitat com a la Vall d’Albaida amb Almudena Francés o a la ciutat de València.

‘Ens agradaria que açò aprofitara de model en altres llocs, ciutats o comarques. La nostra idea és que la gent aprenga, i ho faça després pel seu compte-assegura Francesc Gisbert. Seria ideal que hi haguera com a mínim  una ruta de contacontes  establerta i que la feren allí a la seua manera’.

Els monstres valencians

A la ruta dels contacontes s’afegeix la recuperació de la fantasia popular valenciana que figura en rondalles i llegendes. Personatges que invocaven les mares o les àvies per fer por als xiquets. ‘Que ve..’

Entres ells es troben el Moro Mussa, el Butoni, la Quarantamaula, les serps amb cabellera, el pardal Caro, meitat persona, meitat ocell.

Francesc Gisbert acaba de publicar un conte, ‘Els amics del Butoni’ (Andana), amb il·lustracions de Cristina Duran, en el qual apareixen els espantacriatures de tradició popular valenciana.

‘És el primer  d’una sèrie que es diu ‘Els amics dels monstres’. En un llibre anterior, ‘La Maria no té por’(Andana), que vaig fer  amb  col·laboració amb el cantacançons Dani Miquel, vam introduir tot el tema dels monstres. El llibre ha tingut prou popularitat. A partir del text una companyia teatral ,‘Disparatario’, el representa en una obra de titelles i disfresses. També ha cridat l’atenció de la Falla Na Jordana que farà la seua  falla infantil amb els personatges de ‘La Maria no té por’. La falla es dirà:’ Marieta, ja té tinc’, basada en els personatges fantàstics que apareixen en el conte ‘.

‘La Maria no té por’ va guanyar l’any 2014 el premi de la crítica dels escriptors valencians al millor llibre infantil.

A més, hi ha una exposició itinerant, ‘Els nostres monstres’, que comença a rodar.Es podrà vore de l’ 11 al 27 de novembre a la Biblioteca Pública Municipal de Monòver.

Són 15 panells que giren al voltant dels personatges fantàstics de l’imaginari popular i el paper de rondallaires com Enric Valor, Amades o Alcover.

Els grup teatral ‘Disparatario’ es coordinarà amb els contacontes per realitzar animacions a les escoles  i fer una espècie de gira.

La companyia d’Algemesí va participar en la presentació del llibre que es va organitzar a Alcoi. ’Disparatario’ ha posat en marxa un cridaner espectacle de disfresses i titelles basat en el llibre ‘La Maria no té por’. Una obra molt entretinguda per als xiquets. A més de monstres ja nomenats, en figuren altres: L’encantada, la bubota, l’home del sac.

‘El propòsit– assegura Francesc Gisbert- es que s’aprofiten totes estes iniciatives per a popularitzar els nostres monstres, les nostres criatures fantàstiques que hui en dia la gent ja no coneix’.

Carles Figuerola