Lluc Mayol en la Biennal de Mislata

BMMN 18

Biennal de Mislata Miquel Navarro
Hasta el 12 de enero de 2019

Comisaria: Alba Braza
Jurado: Alba Braza, Tamara Díaz, Oriol Fontdevila y Maite Ibáñez.

@biennalmislata
#BMMN #BiennalMislata
biennalmislata.wordpress.com

Punto de información y exposición del artista Miquel Navarro
Centre Cultural Carmen Alborch
Av. Gregrori Gea, 34
Mislata (Valencia)

MAKMA es una plataforma de divulgación cultural que pretende facilitar el acceso del gran público a las diferentes manifestaciones artísticas contemporáneas, con el firme propósito de difundir la creatividad de los creadores y de los espacios que se encargan de ello. Por este motivo, a lo largo de las semanas en las que transcurra la Biennal de Mislata Miquel Navarro 2018 conoceremos a cada uno de los diez proyectos premiados. Escif, Ofelia Cardo, Anaïs Florin, Daniel Garrido, Miguel Hache, Lluc Mayo, Beatriz Mayol, Ismael Teira, María Tena y María Vidagañ integran la nómina de artistas seleccionados en esta edición.

makma lluc mayol

Lluc Mayol
Paellero
2018

Paellero és una publicació composada per una sèrie d’entre tres i cinc fascicles en format d’estovalles individuals de paper (DIN A3) que es distribuiran al voltant dels paelleros del Parc de la Canaleta per mitjà d’un display realitzat per a l’ocasió.
El contingut de cada una de publicacions es generarà a partir d’entrevistes amb agents socials i polítics el context i amb converses realitzades amb persones usuàries dels paelleros, a partir de la idea de direccionalitat pedagògica
La direccionalitat és un concepte de la teoria filmica que revistat per Elisabeth Ellsworth (2005), i traslladat al camp de la pedagogia, es referix, en grans trets, al fet que qualsevol artefacte pedagògic (producte, performance, objecte, espai, etc.) es produïx pensant en un destinatari objectiu. Això preestablix el disseny de dit artefacte i alhora la seua posada en funcionament. Ellsworth planteja també que la direccionalitat sovint escapa a una anàlisi poc atent i per tant, normalment, esdevé un agent invisible que normatitza i normalitza de forma subtil però eficaç.
Pensem en el paellero, i el seu entorn, com un artefacte pedagògic. Pensem en els dinars de dissabtes i diumenges a La Canaleta com una gran performance. Pensem en tot plegat com un espai cultural de producció objectiva de ciutadania.
Quines qüestions poden posar-se al descobert si explorem el paellero des de la idea de direccionalitat?
Algunes són prou clares: qüestions de gènere (què fan sempre tants homes al costat del foc cuinant? On són les dones? Què fan elles?); qüestions culturals (es fa evident la concentració de persones procedents de Llatinoamérica, què vincula tan clarament a aquesta comunitat en concret a aquest lloc i aquestes activitats?); qüestions territorials (la/les frontera/es); qüestions d’administració política (com es gestionen de recursos comuns?, com entenem la participació?, quins són els límits en l’ús d’allo públic?); i potser, segur, altres qüestions que encara han d’emergir. Proposo una publicació com un element pedagògic disruptiu. Els continguts de la publicació es realitzaran a partir d’entrevistes amb agents socials, polítics i culturals del context i persones usuàries dels paelleros. La definició dels continguts conformarà un procés de recerca que aporte reflexions a partir d’un coneixement o experiència situada en qüestions com les esmentades (gènere, comunitats migrants, territori, gestió comunitària)
En quant al format de la publicació, l’estratègia és camuflar la publicació sota l’aparença d’un objecte pràctic: unes estovalles d’ús individual per col•locar sobre les taules de fusta del parc. Com es fa a tants bars i restaurants (normalment amb una finalitat promocional) per mitjà de la impressió de continguts a les estovalles, l’objecte adquirix doble funcionalitat.
Es realitzaran entre tres i cinc models diferents d’estovalles que conformaran una publicació unitària. Cada mantellet esdevindrà un capítol, un episodi, d’una sèrie no lineal i cada un tindrà sentit individualment.

lluc
Lluc Mayol Palouzié (Barcelona, 1970) és llicenciat i màster oficial en arts visuals i educació per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Compta amb una extensa trajectòria en l’àmbit artístic que ha desenvolupat tant dins d’iniciatives independents com en institucions públiques (Saladestar, La Fanzionoteca Ambulant, ODA Diputació de Barcelona o UNZIP Arts Visuals). També ha realitzat gran nombre de projectes en centres culturals o artístics com: Centre del Carme (València); Tabakalera. (Donostia); MACBA (Barcelona); MUSAC (León); Fundació Miró (Barcelona); Parque Cultural de Valparaíso; ITM (Medellín); Sala d’art jove de la Generalitat de Catalunya. (Barcelona); La Virreina Centre de la imatge (Barcelona); Interferències (Terrassa). Actualment viu a València activant el projecte Catxirulo Lab a més d’impulsar UBA. Universitat de Barri Autogestionada (Escuela Meme) i formar part de l’equip docent del màster PERMEA (CMCV i UV).

Foto: Eduardo Alapont

Últimos artículos de MAKMA (ver todos)