TEST. Chema López / Ximo Ortega / Clara Bleda / Paula Bonet

TEST
Con trabajos de Chema López, Ximo Ortega, Clara Bleda y Paula Bonet
Inauguración: 1 de marzo, 20h.
Hasta el 13 de abril de 2013
El Convent. Espai d’Art
C/ Hospital, 5
Casa de l’Oli
Plaça de Mossen Ballester, 1
Vila-real (Castelló)

Claredat de l’art
L’obra de Chema López ha incidit sobre els grans relats de la modernitat i les seues bases ètiques, amb la certesa que estan sotmesos a una profunda crisi. En aquesta crisi, i inclús dins de les seues ferides obertes, l’artista inicia la seua reflexió. El resultat no és tant una possibilitat de restituir-los, fugint per tant de la figura de l’artista com a guru, sinó de firmar el seu certificat de defunció a través d’homenatges fragmentaris i no sempre oferits a primera vista.
El mateix fet de pintar determinades escenes exemplars d’aquesta debilitat crítica completa la consciència de la crisi.
Aquesta pareix la comesa que s’ha proposat l’artista. En una cançó interpretada per Bonnie Prince Billy, es llança la pregunta Why must the same love made me laugh, make me cry?, “Per què el mateix amor que em va fer riure, ha de fer-me plorar?”
La qüestió implica la gran complexitat de les coses que, sent ja sabudes, no per això perden la seua càrrega emocional i profunda.
La pintura i l’escriptura comparteixen una vinculació primigènia per la comprensió del món a través del llenguatge, cada vegada més sofisticat, on el text esdevé imatge i les imatges necessiten ser llegides.

Àlvaro de los Àngeles

 

Tres pardals d’un tir.
Les seues escultures no exposen solucions de continuïtat relacionades amb el futur, sinó una referència permanent a la resta, al fragment des del qual no és possible reconstruir el tot, a la processualitat, al reciclatge de la fusta que abandona per això la seua qualitat de producte per a recuperar els seus valors en brut, per a perdre l’olor de mercaderia.
Com un fuster peculiar, va generant híbrids d’animal i arquitectura en un bestiari personal en què es produeix la simbiosi d’allò orgànic i allò constructiu, marcat per buits ortogonals que mostren l’interior d’aquelles carcasses, semblants a mobles inestables. En elles habitem sempre els límits i en situacions sempre límit. Com a animals ensinistrats, caçadors caçats, els individus contemporanis conceptualitzem el nostre temps com un present d’aniquilacions i supervivències, sense demores, sense possibilitat de sedentarisme o nomadisme, sinó només de subsistències precàries.
D’aquesta manera, el treball de Ximo Ortega Garrido és una invitació a creuar el confús buit de la contemporaneïtat, els seus trofeus espectaculars i la seua derrota monumental.

Marina Pastor

 

FM2
Clara Bleda capta instantànies de quotidianitat, reflex del pas del temps i les seues relacions, de les connexions i interaccions de la ciutat amb els seus habitants, i ho fa mitjançant el llenguatge de comunicació urbana, detenint el temps en les seues fotografies. Bleda desenvolupa aquest llenguatge després de buscar els seus referents en els pioners del color, però sempre sota una mirada entremaliada.
Ser fotògrafa professional pot paréixer una labor entremaliada –per usar l’expressió pop de Diane Arbus– en la qual les càmeres són màquines que fabriquen fantasies i creen addicció. Paul Strand deia que la fotografia és un registre de la vida, per a qui sàpiga veure-ho; carabasses, picaportes, cotxes, fanals, racons, rètols, cafeteries, etc., formen part de la quotidianitat que se’ns escapa i rescata Bleda per a nosaltres. Les seues obres capten i reflecteixen els detalls transformant l’essència dels seus protagonistes i les alliberen de l’anonimat.
La càmera analògica li permet captar imatges amb un tractament de pel·lícula que li aporta una textura cinematogràfica a les seues sèries, revelant un estil que destaca per una estètica tipogràfica, caracteritzada per la frontalitat i l’atemporalitat.

Irene Gras Cruz

 

Viatge a l’interior de Paula Bonet
Benvolguts passatgers, cordin-se els cinturons, posin els seus seients en posició vertical i apaguin els dispositius electrònics. L’espectacle Paula Bonet és a punt d’alçar el vol. Amb “Life vest under your seat” els espera un viatge que mai no oblidaran al llarg de les il·lustracions més íntimes d’aquesta jove artista vila-realenca de traç instintiu i directe, gairebé animal.
Posseïdora d’un claríssim do per al dibuix, les seves creacions ja ostenten una marca pròpia que parla totes les llengües, atrau totes les mirades i sedueix els cors d’arreu del món. Ella és inconfusible, irrepetible i universal.
Les imatges seleccionades per a aquesta exposició, no obstant, tenen més en comú que un estil fresc o una tècnica exquisida. Perquè en aquest cas, sí, cal prendre-s’ho com un assumpte personal. Totes elles estan inspirades en les vivències de la Paula Bonet i juntes conformen un retrat del seu univers interior, descobrint-nos una autèntica transformista de l’expressió artística, capaç d’adoptar les pells que calgui per posar en ordre allò que li cou a la pròpia carn.

María Leach

Últimos artículos de MAKMA (ver todos)