XIX Mostra d’Art Públic per a Joves Creadors

ART PÚBLIC / UNIVERSITAT PÚBLICA
XIX Mostra d’Art Públic per a Joves Creadors
Festival de Benvinguda de la Universitat de València 2016

Per primera vegada, dins del marc del Festival de Benvinguda de la UV, el Campus de Burjassot-Paterna acull la Mostra d’Art Públic per a Joves Creadors que tindrà lloc del 17 al 21 d’octubre.

Amb ART PÚBLIC / UNIVERSITAT PÚBLICA, la Universitat de València pretén transformar el seu entorn en un lloc d’intervenció artística obert a la societat, tot implicant als joves artistes en les activitats de benvinguda del nou curs.

A la Mostra, que està organitzada pel Servei d’Informació i Dinamització (Sedi) amb la col•laboració del vicerectorat de Cultura i Igualtat i comissariada per Alba Braza, participen aquest any set projectes artístics de caràcter efímer.

Artistes seleccionats:

Equal Passes, de Myriam Moreno
Els Equal Passes, o passades igualitàries, permeten accedir metafòricament a diferents espais d’igualtat i tenir, durant el temps que es porten a sobre, una sèrie de privilegis que com a dones no sempre se’ns concedeixen. Pretenen ser tocs d’atenció que servisquen de radars per identificar aquells micromasclismes que ens acompanyen dia rere dia.
Equal Passes sorgeix de la idea de joia compromesa i reivindicativa. Una joia, o adorn corporal, que s’entén des de la construcció d’un mateix, des de la mirada i la provocació en l’altre. Col•loquem aquests adorns per comunicar qui som i quin lloc ocupem en la societat en què vivim.

Trompe-l’oeil, de Laura Palau

La il•lusió de l’artifici, la figura que possibilita l’al•lucinació mitjançant l’aparença. Aquesta figura inclou quelcom de metafísic: el que veiem és menys clar que el que ens és amagat.
L’obra tracta d’explorar la relació que hi ha entre l’espai de representació i l’espai físic. Es busca un terreny de tensió on siga possible experimentar i alhora posar de manifest la problemàtica de la representació i la mirada. A la Grècia clàssica, ser s’identificava amb ser vist i, des de llavors, la mirada s’ha pres per la forma més directa i fidedigna de relacionar-se amb les coses. Veure la problemàtica del que entenem per mirada o representació ens acosta a allò que potser siga la tasca més genuïnament humana: cal dur a terme l’experiència de relacionar-se amb l’estranyesa de les coses per arribar a familiaritzar-s’hi i tractar d’habitar-les de nou.

Encara esperem, de Rubén Marin
Encara esperem recrea l’escenari il•lusori de benvinguda dels refugiats provinents de Síria i d’altres països de l’Est, refugiats que el Govern espanyol s’havia compromès a acollir, però que, després del polèmic acord de la Unió Europea amb Turquia, s’albira cada vegada més complicat. Per això, els elements utilitzats en la instal•lació apareixen mal col•locats, vençuts per terra o desinflats, amb la qual cosa es remarca la decepció per tal acord i el pas del temps des que la ciutadania i els ajuntaments d’algunes ciutats espanyoles es van mobilitzar i es van mostrar preparats per acollir part dels refugiats, fins al dia d’avui, en què amb prou feines n’ha arribat una vintena.

QB Colors, de Gemma Alpuente i María Martínez (Colectivo Emege)
QB Colors és una instal•lació que consta d’un cub i una taca de color situada en una zona propera a més altura. L’objectiu és establir un diàleg entre ambdues intervencions fent-hi partícip l’espectador. Així, l’obertura d’una finestra a la paret del cub permet observar, a través seu, aquesta taca de color. Des d’aquest punt estratègic, l’espectador pot veure la unitat potencial de l’obra, metàfora de l’absorció del coneixement acadèmic per l’individu.

Lectura profunda, de Maria Vidagañ
Lectura profunda tracta sobre la necessitat de disposar de temps per elaborar pensaments profunds. Tracta sobre l’antítesi de la productivitat desmesurada i de baixa qualitat. Tracta sobre la urgència de construir espais de contemplació, d’apaivagament i de descans. Tracta de convidar-te a una lectura profunda i assossegada mentre escoltes el mar.

Artistes convidats:

12 m² de estabilidad, de Natalia Domínguez
64 puntals d’obra instal•lats en una de les galeries exteriors del campus de Burjassot assoleixen 12 m² d’espai públic transitable. 64 puntals que separen el terra del sostre i evidencien de forma visible l’arquitectura que suporten, modificada tant en el seu estat com en relació amb el transeünt.
En ocupar un espai amb elements de construcció concebuts per evitar el col•lapse d’una edificació, es reforça la seua estabilitat al mateix temps que es planteja la possible necessitat de sustentació i es condiciona, d’altra banda, la seua funcionalitat. En última instància, 12 m² d’estabilitat pretén jugar amb els conceptes d’ocupació i sostenibilitat espacial per plantejar com les seues alteracions afecten la seua concepció i significat.

Paisaje de la tierra, d’Ismael Teira
Constituïdes com a institucions d’ensenyament superior, les universitats tracten de donar resposta a les qüestions que preocupen l’ésser humà en totes les disciplines del saber, i ho fan a través del coneixement del funcionament del món per, així, intentar millorar-lo. Es podria dir que tot tendeix a l’equilibri.
Hi ha un altre tipus de saviesa, popular, que també tracta de donar resposta a la raó última d’aquest equilibri. És el cas d’aquesta cantiga tradicional gallega, una cosmogonia popular transmesa de forma oral que recorre una sèrie d’antagonismes per generar una visió de la terra en permanent harmonia. Paisaje de la tierra reprodueix la transcripció fonètica de la cantiga recitada per l’àvia de l’artista.

Més informació
© Fotografías: Miguel Lorenzo